lunes, 31 de marzo de 2008

FeresTek Plz Don't Go ( the Love Song)


Ya no responde ni al teléfono,
Pende de un hilo la esperanza mía,
Yo no creí jamás poder perder así la cabeza,
Por fumar sin el.

Porque de pronto ya nadie se los liaba.
Porque mi vida se quedo vacía,
Nadie se hace puros ya, porque
Nada me queda, sin el.

Se fue,
Se fue, el perfume de sus purillos,
Se fue, el murmullo(inintel·ligible) de su catalán,
Se fue, su tranca de fábula,
Se fue, la dulce miel que probé en su #CENSORED.
Se fue, me quedo solo su habitación,
Se fue, y mi culito se cubrió de hielo,
Se fue, y fumar sin liar con el se me fue,
se fue, y desde entonces ya solo fumo caraperros.

Encadenad@ a noches de locura,
Hasta a la cárcel yo iría con el,
Toda una vida no basta, sin fumar.

En mi verano ya no sale el sol,
Con su tormenta, todo destruyo,
Rompiendo en mil pedazos
esos puros que nos liamos, ayer.

Se fue,
Se fue, me quedo solo su habitación,
Se fue, y mi culito se cubrió de hielo,
Se fue, y el no liar con el se me fue,
Se fue, y la razón no la seSi existe dios,
debe acordarse de mi,
Aunque se, que entre el y yo,
El cielo tiene solo nubes negras,
Le rogare, le buscare, lo juro, le encontrare,
Aunque tuviera que buscar en un millón de estrellas.

En esta vida oscura, absurda sin el,
Siento que,
Se ha convertido en centro y fin de todo mi universo.

Si tiene limite, el fumar, lo pasaría por el.
Y en el vacío inmenso de mis noches, yo lo siento,
¡lo fumare¡como lo pude fumar la vez primera,
que un puro suyo era una vida entera,
sintiendo como me pierdo,
por sus puros.

Se fue,
Se fue, el perfume de sus purillos,
Se fue, el murmullo(inintel·ligible) de su catalán,
Se fue, su tranca de fábula,
Se fue, la dulce miel que probé en su #CENSORED
Se fue, me quedo solo su habitación,
Se fue, y mi culito se cubrió de hielo,
Se fue, se fue, y fumar sin liar con él se me fue,
se fue, y la razón no la se.

PD: Envia Ya Politono: Se lo Fumo de LiNa Paussini xDDD

jueves, 27 de marzo de 2008

Support Spain

Pasturant per internet m'he trobat un anunci d'una revista del regne unit que anima a donar suport a la selecció espanyola a l'eurocopa d'aquest estiu.
És un video i reflexa bastant com veuen als habitants d'iberia xD

lunes, 24 de marzo de 2008

iJam

Sense comentaris xDD

El logo del iJam es la bomba xDDD

iJam <-- entreu aquí

miércoles, 19 de marzo de 2008

VPN!(Virtual Private Network)

Hola, l'altre dia parlant amb el Rafa varem posar amb comú una inquietud que arrosseguem els dos desde fa temps. Muntar una xarxa privada compartida en tots els pisos de la colla. Es a dir, compartir les pelicules, series, porno, fotos, etc.. entre nosaltres.
Es fàcil de fer, però s'hauria de mirar qui hi esta interessat.
Si esteu interessats feu-m'ho saber pel Msn, o mitjançant un comentari.
El tema de la instal·lació ja us ho montariem el rafa o jo.
Adjunto una imatge per facilitar la comprenssio (barrio sesamo? jejeje)

viernes, 14 de marzo de 2008

Alimentaria 2008

“Alimentaria 2008 se prepara para recibir los más de 155.000 visitantes de 150 países que inundarán desde el próximo lunes hasta el viernes 14 de marzo los dos recintos de Montjuic y Gran Vía de Fira de Barcelona.

Con más de 130.000 m2 de superficie de exposición –un 7% superior a la edición de 2006- y 5.000 empresas, Alimentaria se convierte en una de las ferias más importantes del mundo, auspiciada por el incremento de la presencia internacional.”


- Así empieza uno de los muchos artículos referentes a Alimentaria 2008. Un salón que recordare como mi bautizo vinícola. Gracias a un buen amigo.


El plan al principio era ir solo un día a mirar el ambiente y respirar un poco de estrés empresarial. Pero al final las circunstancias dieron un giro inesperado, y por difícil que parezca hacia mejor, hacia mucho mejor.


- El primer día fui con un simple pase de visitante de un día. Gentileza de un buen amigo. Entre con el, un poco tarde, y nos fuimos directos hacia el chocolate. Primera decepción, no íbamos muy bien vestidos y no nos hacían mucho caso. Dimos un par de vueltas por la primera feria y ya nos fuimos para los vinos.

Durante el trayecto hacia los vinos pasamos por varios stands, y en todos se seguía cumpliendo la misma tónica. Mal vestidos, visitantes, solo éramos gente molesta que acaparaba todo lo que podía, a ojos de los expositores.

Esto cambio al encontrar al tío de mi amigo, nuestro veritable guía y mentor en el vasto mundo del vino. Su tío estaba con el hermano de mi amigo y sus amigos, llevaban rato haciendo un recorrido por las bodegas mas importantes. Así que nos juntamos con ellos. El nos explico como degustar el vino, como observarlo, como mimarlo. Nos presento al responsable de cada bodega que nos explicaba la peculiaridad de sus vinos, fue una especie de viaje iniciático.

El problema es que al entrar tarde, en un momento se nos hizo la hora de irnos hacia casa. Con mi amigo comentamos que seria una buena idea volver al día siguiente a nuestro aire.


- Después de planificarlo un poco preparamos el segundo asalto a la feria. Esta vez habíamos conseguido unos pases de premsa y nos habíamos vestido para la ocasión. Entramos un poco dubitativos ya que aun no nos habíamos acomodado a nuestro nuevo rol de periodista. La primera prueba de fuego fue en el mismo stan de chocolate del día anterior. Esta vez nos atendió un comercial con un trato excelente, ofreciéndonos una amplia variedad de productos para degustar así como un aguardiente de cacao para acabar de poner la guinda al pastel.

Esto nos creció, nos hizo creer que nuestro personaje era creíble. Después de dar unas vueltas por el sector carnico, nos fuimos a nuestra meca peculiar: el salón del vino. No sin antes aprovechar para rememorar viejas épocas en el salón de las golosinas. Y hacer una parada en un stand mexicano con el correspondiente kit de regalos.

Pero al fin todo lo bueno llega, y ya estábamos allí. Bajando por la escalera mecánica a nuestros pies expositores ansiosos de negocio, proveedores buscando negocio, exportadores buscando buen material, visitantes disfrutando del buen vino y nosotros dos. Al principio no sabíamos como entrar a la gente, que decirles, teníamos miedo al ridículo. Eso gracias a mi amigo y sus dotes de palabra se fue evaporando como el vino de nuestras copas. El duo periodista experto en vinos y el otro experto en economía nos funcionó.

En cada stand que parábamos el comercial nos deleitaba con un reserva, así como la correspondiente explicación de su bodega y de como apreciar el sabor del vino. Después nos interesábamos por las exportaciones y por como estaba el mercado aquí. En esto todos coincidían, el mercado español agoniza. Prueba de ello es que no había mucha gente joven, y se les veía a los expositores que les hacia ilusión ver gente joven interesándose por todo aquello. Consecuencias lógicas del tan de moda botellón.

Conocimos gente, incluso a un cirujano cardiólogo que tenia amigos comunes con mi amigo.


- Bebimos, lo pasamos en grande, pero sobre todo aprendimos a disfrutar de un buen vino así como también a rechazar un mal vino.

Conclusión? La conclusión es que dentro de dos años, vamos a volver. Eso si, bastante mas preparados y con los deberes hechos ya que ahora tengo mas criterio a la hora de elegir un vino.

jueves, 6 de marzo de 2008

Es política

Sí, tenia que arribar el dia en que ens prenguéssim la política com una cosa seria. Almenys per part meva, intentar fer un anàlisi del que esta passant i del que pot passar.

Diguéssim que es una especie de sondeig "Lino". Per a fer-lo he intentat ser lo màxim objectiu possible dintre la meva pròpia subjectivitat. Subjectivitat condicionada pel fet de ser home, blanc i català. I no, no soc racista simplement sols he viscut el procés de discriminació/manipulació del català. Jo no he tingut mai problemes pel meu color de pell, o pel meu sexe, així que no puc fer-me una opinió sincera i real sobre el tema.

Un cop feta la introducció, anem a la part que ens interessa. Les eleccions de diumenge.
No entraré en detalls sobre el circ en el que han transformat la política. Sols diré que em sembla una falta de respecte molt greu, vers a la gent que va morir per aconseguir la llibertat.., el que estan fent TOTS els polítics. Es a dir fer perdre la il·lusió al jovent d'anar a votar, fent creure a la gent que la democràcia no serveix de res.
Han creat una oligarquia política, perquè si vull fer carrera política he de tenir al darrera un munt de gent amb diners? Es el mateix democràcia que capitalisme? Potser el que ells anomenen "democràcia" no es res mes que simple teatre de cara al poble, mentre grans corporacions ( no diré noms...) adquireixen mes poder que el propi estat. Val estar be deixo de divagar, però ja sabeu que amb aquests temes....

Tornem al punt d'origen les eleccions de diumenge. I un tema que m'ha encès molt, el nacionalisme. Avui he vist per Internet que ERC deia el següent: "Lleida decideix: ERC o PP", a Girona també l'han fet servir. Aquí ja me l'han liat. Però es que la seva campanya sol consisteix en apel·lar al "nacionalisme català", després però veus que son la mateixa cosa que la que ataquen. Crec que l'únic que distingeix a un votant d'ERC d'un del PP es el nacionalisme. Es a dir, un es nacionalista català, l'altre es nacionalista espanyol. Però els dos tenen una política social bastant nul·la, reconeguem-ho el nacionalisme era i es un invent de la burgesia acomodada per poder manipular lliurement al poble. Això es el que en penso basicament del PP i d'ERC. No crec que es mereixi comentar res mes... potser un detall final. La pagina web del PP es la mes clara i completa de tots els partits. La d'esquerra es una de les mes pesades, massa informació en una sola pagina, i també crec que hi sobra la botiga virtual... desprès diuen allò que els catalans som pesseters.....
Desprès esta el tema dels immigrants, un nacionalisme sols ha d'identificar algú per la seva llengua, o perquè ho sent. No pel seu lloc d'origen. Per a mi una persona que parli català, sigui d'on sigui, es igual de català que jo. Si no el vol aprendre, o no li interessa doncs serà tant espanyol com jo. La grandiositat d'aprendre idiomes es que ets allò que parles...
Un cop abordat el vaixell ple de verí del PP i d'ERC anem a centrar-nos en el PSOE. Un partit que ha perdut els orígens, a la llarga el poder acaba corrompent a tothom. Te molt abandonada la política social, afavoreix massa les empreses. en definitiva es un partit amb una bona base teòrica, però ho deixa perdre tot a l'hora de la practica. Fa temps que han perdut la direcció.. ja no son ni de centre......
Podria seguir així amb cada partit, veient mes defectes que virtuts. No importa el nom, la ideologia ni cap altra "pijada". Ja que al cap i a la fi, la política actual sols son paraules. Vagues promeses que es fan durant les pre-campanyes per desprès passar-se quatre anys discutint amb l'oposició per qualsevol tonteria. Incomplint la majoria de les promeses, i afavorint les empreses que hi ha darrera de les campanyes de cada partit. al final tindrà raó la dita de qui paga mana.

Certament trist, que un noi jove com jo ja no cregui en política. Pensi que potser fora millor que sol manes una persona por gracia de Dios.....potser aquesta persona descongestiones la seguretat social, garantitzaria una vivenda digna per a tothom, escoles de qualitat, salaris dignes, i un llarg etc que no acabaria mai. O potser crearia un estat policial que no vull ni imaginar....
El problema es que per a realitzar totes aquestes propostes fan falta molts molts i molts diners..... ummm diners........ em sona que durant aquest any 2008 han presentat resultat empreses de la talla de Telefònica, Repsol, BBVA....
Parlàvem de molts diners? em podríeu fer un pressupost de quan costaria implantar una seguretat social de qualitat? El 5% del benefici de Telefònica? Jo es que potser vaig una mica perdut però fins fa poc telefònica era una empresa estatal, i primer els meus avis i després els meus pares els hi han pagat la infraestructura...Perquè desprès vinguin els polítics, la privatitzin i es reparteixin el pastis entre els quatre de sempre.....

Potser ja n'hi ha prou de ser tan conformistes.....
O potser estem a gust sense preocupacions, sense pensar, deixant-nos arrastrar per la vida. Treballant 8 hores al dia per a mantenir un sistema que no s'aguanta per enlloc, cada dia que passa els rics son mes rics i els pobres son mes pobres....

Així doncs i com a despedida sols em queda dir: Gracies! Gracies a tots els polítics que faríem sense vosaltres? i Que fem amb vosaltres? Sou com la merda necesaria però sempre fa nosa.....


PD: Es el meu primer i ultim post sobre política. Si l'heu llegit tot moltes gracies.
PD2: M'he centrat en ERC i PP perquè son dels partits que fan les manipulacions mes descarades, joder si robes almenys intenta dissimular-ho una mica.........
PD3: Els altres partits que no han aparegut comentats, si hi ha algun simpatitzant no t'amoïnis. Son la mateixa merda que tots.
PD4: ni dios ni patria pero con ley ! ;)
PD5: Si ets periodista hi ho vos publica en un article d'opinió no pots ometre les paraules mal sonants...

RECTIFICACIÓ:
Després de comentar el text amb alguns de vosaltres, sols em resta dir una cosa. Aquest text no intenta desmotivar a la gent perquè no vagi a votar. Mes aviat al contrari conscienciar a la gent que sigui franca amb el seu vot i voti allò en que cregui o mes s'identifiqui. Independentment de la ideologia.
El Teu vot pot decidir mes del que et penses.
No votar es donar ales a la gent amb poder, reforçar la seva posició de poder ( Us penseu que ells no voten?) i fomentar la ignorància política.
Si en un poble son 10 persones i sols voten 3, aconsegueixen que els 7 restants siguin apàtics políticament parlant, es a dir, que no votin mai. El poble el dirigiran les 3 mateixes persones sempre. Encara que n'hi hagi un d'esquerra un de centre i un de dretes. Tothom ven la seva ideologia per poder.
Aixi doncs diumenge no et quedis sense votar. Pensa que si no votes no tens dret a criticar res.
Creus en la revolta armada? De veritat creus que algú estaria disposat a donar suport a una revolta armada després del que ha passat Espanya en el segle passat? Mira al pobre Tejero, i si la dreta no va poder, l'esquerra menys. Realment el gran problema de les esquerres espanyoles es la falta de compenetració.
En conclusió, diumenge si no votes dones un pas endarrere cap al futur. Siguin quins siguin els resultats.

martes, 4 de marzo de 2008